Respiració circular o alè continuo. Què és?



Així es diu la tècnica circular que permet la respiració mentes es manté un buf d’aire a la boca.

En alguns tipus de música a vegades es possible escoltar músics tocar un instrument de vent i sembla que posseïen una capacitat pulmonar extraordinària. Per exemple, els encantadors dels serps amb les seves flautes, els músics que toquen el Didgeridoo o trompeta, entre altres.

 

Aquí hi ha una exemple amb una trompeta de Trombone Shorty.



Tingui la seguretat, no hi ha res màgic o sobrenatural en tot això. Com amb tot, hi ha un truc. I això és accessible a tothom. Inclús als fumadors més pesats!


El secret radica en dos punts fonamentals: la pràctica i la paciència.

 

 

Entendre la respiració circular

 

Problema de la respiració circular

 

El cos té una tràquea, és filològicament impossible inspirar i expirar al mateix temps.
No obstant, alguns instruments musicals, com el Didgeridoo, trompeta o oficis com sopadors de vidre poden necessitar un flux continuo d’aire de la boca.

 
 

Tècnica utilitzada per la respiració circular

 

Hi ha tres petites variacions per la pràctica de la respiració circular: les galtes, la mandíbula i la llengua.

 

• Les galtes es desinflen en forma d’un globus per expulsar l’aire.

• LA mandíbula expulsa l’aire realitzant el mateix moviment que quan es mastega una xiclet.

• La llengua comprimeix l’aire en la boca per expulsar-lo.

 

La tècnica de la respiració circular segueix sent la mateixa, i consisteix en mantenir de forma permanent un subministrament d’aire a pressió, independentment de la respiració; de la mateixa manera que una gaita, però sense l’ajuda d’una bossa d’aire externa.

 

Per això, l a tècnica utilitza la cavitat oral (la boca , les galetes per ser més precisos) com un subministrament d’aire, l’equivalent a la bossa d’una gaita.

Quan exprimim, les reserves de l’aire als pulmons, aquetes es buiden i les galtes comencen a inflar-se lleugerament (sense deixar de bufar) per constituir una reserva de l’aire.

Llavors, durant una breu inspiració a través del nas, s’ha d’expulsar l’aire en la cavitat oral mitjançant el buit de les galtes.

Una vegada que els pulmons estiguin plens han de reprendre l’expiració per la boca.

 

Les parts més delicades de la tècnica són:

• Per ser capaç d’expulsar l’aire contingut a les galtes (sense l’ajuda de l’aire dels pulmons) al mateix temps s’ha d’inspirar a través del nas.

• Per mantenir el flux constant de l’aire, especialment durant les transicions ( aire aspirat des dels pulmons, aire expirat de les galtes).

 

L’ús de les galtes no és l’única forma d’expulsar l’aire de la boca: és possible realitzar una respiració circular empenyent l’aire cap endavant amb la força de la llengua o amb l’ajuda de la mandíbula.

Una vegada dominada la tècnica, és possible bufar l’aire de forma contínua durant vàries hores.

 

 

Quan de temps es necessita per dominar la respiració circular?

 

No esperi conèixer la pràctica de la respiració circular amb només aquest article.

Cadascú té el se propi ritme i alguns aprenen en una setmana, mentrestant que altres tardaran varis mesos.

 

Aquest article es aconsellar i ajudar a entendre la respiració circular.

La part més important per aprendre de forma ràpida i fàcil és no prendre-ho en serio i divertir-se cada vegada que s’entrena.

Si després de 15 minuts, està cansat, pari. No pateixi. Faci una pausa i reprengui l’entrenament més tard o al dia següent.

L’objectiu és aconseguir la respiració circular i manipular amb èxit aquesta tècnica perquè es faci mecànicament, quasi automàticament, sense que el seu cervell estigui pendent es com inspirar i expirar.

Una vegada que la respiració circular estigui controlada completament podrà veure totes les possibilitats sonores i rítmiques que l’esperen.

 

Les 3 etapes de la respiració circular

 

Si la respiració circular es desglossa pas a pas, aquest es fa en 3 punts:

1 • Expirar l’aire a la boca amb la mandíbula mentre es realitza una breu inspiració a través del nas.

2 • Pas 2, és la curta transició entre el pas 1 i el pas 3, on es respira l’aire a la boca per desinflar les galtes per evitar una ruptura audible abans de l’etapa 3.

3 • Expira l’aire dels pulmons.

 

La tècnica ensenyada per Ondrej Smeykal, un ran mestre del Didgeridoo

 

Com s’explica en aquets vídeo, és probable una de les millors tècniques per aprendre la respiració circular. Dit això, quan es comença a tocar el Didgeridoo es comença amb el par 3 que consisteix en , primerament, expulsar l’aire dels pulmons, llavors el pas 1 i després el 2 realitzant un bucle sense parar de tocar.

L’ordre 1, 2 ,3 mencionat anteriorment és l’ordre dels passos per aprendre la respiració circular. Una vegada que hagi aprés a respirar pot tocar el Didgeridoo amb els passos 3, 1, 2.





Alguns consells que s’han de tenir en compte per aprendre la respiració circular:


• ·Mai s’enfadi, el didgeridoo és, principalment, un instrument de descans i relaxació. Si es cansa assajant amb el Didgeridoo, faci una pausa.

• Estigui conscient de que l’aire que vostè expira amb els pulmons o al boca

• Primer practicar sense didgeridoo per assimilar els moviments que el seu cos necessitarà realitzar.

• Practiqui sempre que sigui possible.



2 vídeos de didgeridoo per acabar aquest article



Les notícies del món cannàbic